.png){kind=small}
L’IDESCAT i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat fan una enquesta d’usos lingüístics cada cinc anys.
Resultats de l’enquesta d’usos lingüístics de la població. 2018
Els usos lingüístics de la població de l’Aran
Dades de l’enquesta de 2018
Llengua inicial, d’identificació i habitual. Val d’Aran. 2018
Coneixement d’aranès. Val d’Aran. Valors absoluts. 2008-2018
| 2008 | 2013 | 2018 | |
|---|---|---|---|
| El comprèn | 6.600 | 6.840 | 7.060 |
| Sap parlar-lo | 4.800 | 4.710 | 5.087 |
| Sap llegir-lo | 5.000 | 5.020 | 6.234 |
| Sap escriure'l | 2.900 | 2.950 | 3.880 |
Percentatges de coneixement de l’aranès
Evolució del nombre de persones que el comprenen, saben parlar-lo, saben llegir-lo i saben escriure’l. Cens lingüístic 2001
Distribució percentual. Font: Idescat
| 1996 | 2001 | |
|---|---|---|
| El comprèn | 90,05 | 88,88 |
| Sap parlar-lo | 64,85 | 62,24 |
| Sap llegir-lo | 59,29 | 58,44 |
| Sap escriure'l | 24,97 | 26,69 |
Ús de l’aranès per sectors
| 1984 | 2000 | |
|---|---|---|
| a casa | 58,8 | 36,4 |
| amb els/les veïns/es | 60,4 | 42,5 |
| al bar, al mercat… | 60,1 | 36,9 |
| al treball | ___ | 22,5 |
Font: Climent (1986) i revista Llengua i ús (2001)
Les Normes Ortogràfiques de l’Aranès van ser aprovades oficialment l’any 1983.
El nombre de persones que tenen l’aranès com a llengua habitual fa trenta anys que disminueix i l’ús social de l’aranès està en una situació delicada.
Estudis sociolingüístics sobre l’aranès
Enquesta de Teresa Climent el 1984. Resultats publicats a Realitat lingüística a la Val d’Aran, Publicacions de L’Institut de Sociolingüística Catalana, sèrie Monografies, núm 2, 1986.
El 2000, Xavier Vila, va publicar El coneixement de l’aranès a la Val d’Aran. Anàlisi sociolingüística de l’enquesta oficial de la població de 1996. Extret del llibre “El coneixement del català, 1996. Mapa sociolingüístic de Catalunya”.
El 2001 un equip de la Universitat de Lleida publica a la revista Llengua i ús, núm 22, Una enquesta de coneixement i ús de les llengües a la Val d’Aran. La situació l’any 2000 i el 1984
Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008-2013
Anàlisi realitzada per Aitor Carrera publicada al volum II de l’anàlisi de l’EULP al “Capítol 7 Situació sociolingüística a la Val d’Aran”.
Resultats de l’enquesta sociolingüística en part del territori occità (Estat francès i Val d’Aran). Publicada per OPLO el 2020.
Articles acadèmics i d’opinió
Entrevista a Jordi Suïls com a coordinador del Conselh Consultatiu der Aranés.
- L’aranès: una agonia irreversible? Publicat a Pensem.cat
- Situació sociolingüística a la Val d’Aran. Publicat per la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística
Dades de l’occità a l’Estat francès
L’occità avui
L’última enquesta sociolingüística va ser efectuada el 2020 al territori que cobreix l’Ofici, per saber les zones occitanofònes de Nova-Aquitània i d’Occitània. Va ser ampliat a la Val d’Aran (España), on és llengua cooficial.
Es pot valorar en 7% el nombre de parlants (persones que declaren parlar occità sense dificultat o suficientment per mantenir una conversa simple) de l’occità en aquells territoris. Aquell índex varia segons els territoris, de 2% a 22% dins les regions franceses, i “fins a 62% a la Val d’Aran”
Amb tot, això representa més o menys 542.000 persones (sense comptar els parlants que viuen a la resta dels territoris de llengua occitana: Auvèrnhe, Droma, Ardecha, Provença i valls occitanes del Piemont italià).
