.png){kind=small}
Er IDESCAT e era Direccion Generau de Politica Lingüistica dera Generalitat hèn una enquèsta d’usatges lingüistics cada cinc ans.
Resultats dera enquèsta d’usatges lingüistics dera poblacion. 2018
Els usos lingüístics de la població de l’Aran
Dades dera enquèsta de 2018
Lengua iniciau, d’identificacion e abituau. Val d’Aran. 2018
Coneishement d’aranés. Val d’Aran. Valors absolutes. 2008-2018
| 2008 | 2013 | 2018 | |
|---|---|---|---|
| Lo compren | 6.600 | 6.840 | 7.060 |
| Lo sap parlar | 4.800 | 4.710 | 5.087 |
| Lo sap liéger | 5.000 | 5.020 | 6.234 |
| Lo sap escríuer | 2.900 | 2.950 | 3.880 |
Percentatges de coneishement der aranés
Evolucion deth nombre de persones que lo comprenen, lo saben parlar, lo saben liéger e lo saben escríuer. Cens lingüistic 2001
Distribucion percentuau. Hònt: Idescat
| 1996 | 2001 | |
|---|---|---|
| Lo compren | 90,05 | 88,88 |
| Lo sap parlar | 64,85 | 62,24 |
| Lo sap liéger | 59,29 | 58,44 |
| Lo sap escríuer | 24,97 | 26,69 |
Usatge der aranés per sectors
| 1984 | 2000 | |
|---|---|---|
| en casa | 58,8 | 36,4 |
| damb es vesins | 60,4 | 42,5 |
| en bar, en mercat… | 60,1 | 36,9 |
| en trabalh | ___ | 22,5 |
Hònt: Climent (1986) e revista Llengua i ús (2001)
Es Normes Ortografiques der Aranés sigueren oficiaument aprovades er an 1983.
Eth nombre de persones qu’an er aranés coma lengua abituau hè trenta ans que disminuís e er usatge sociau der aranés ei en ua situacion delicada.
Estudis sociolingüistics sur er aranés
Enquèsta de Teresa Climent en 1984. Resultats publicadi en Realitat lingüística a la Vall d’Aran, Publicacions de L’Institut de Sociolingüistica Catalana, sèrie Monografies, núm 2, 1986.
En 2000, Xavier Vila, publiquèc Eth coneishement der aranés ena Val d’Aran. Analisi sociolingüística dera enquèsta oficiau de poblacion de 1996. Extrèt deth libre “El coneixement del català, 1996. Mapa sociolingüístic de Catalunya.
En 2001 ua equipa dera Universitat de Lhèida publique ena revista Llengua i ús, num 22, Una enquesta de coneixement i ús de les llengües a la Vall d’Aran. La situació l’any 2000 i el 1984
Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008-2013
Analisi realizada per Aitor Carrera publicada en volum II dera analisi dera EULP en “Capítol 7 Situació sociolingüística a la Val d’Aran”.
Resultats dera enquèsta sociolingüistica en part deth territòri occitan (Estat francés e Val d’Aran). Publicada per OPLO en 2020.
Articles academics e d’opinion
Entrevista a Jordi Suïls coma coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés.
- L’aranès: una agonia irreversible? Publicat en Pensem.cat
- Situació sociolingüística a la Vall d’Aran. Publicat pera Biblioteca Tècnica de Política Lingüística
Dades der occitan en Estat francés
Er occitan aué
La darrièra enquèsta sociolingüistica foguèt efectuada en 2020 sul territòri que cobrís l’Ofici, a saber las zònas occitanofònas de Novèla-Aquitània e d’Occitània. Foguèt alargada a la Val d’Aran (Espanha), ont es lenga cooficiala.
Se pòt avalor a 7% lo nombre de locutors (personas que declaran parlar occitan sens dificultat o sufisentament per téner una convèrsa simpla) de l’occitan sus aqueles territòris. Aquel taus varia segon los territòris, de 2% a 22% dins las regions francesas, e “fins a 62% a la Val d’Aran”
En tot, aquò representa mai o mens 542 000 personas (sens comptar los locutors que vivon sus la rèsta dels territòris de lenga occitana: Auvèrnhe, Droma, Ardecha, Provença e vals occitanas del Piemont italian.
