ARANÉS,
era lengua pròpia d’Aran

Aranés: er occitan dera Val d’Aran

Ua val de cultura e lengua occitana

Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e a era particularitat d’èster ua val d’aiguaversant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 Km2, tèrmie ath nòrd tamb França (Arièja), ath sud damb era Alta Ribagorça e Aragon, ar èst tamb eth Pallars Sobirà e ar oèst un aute còp tamb Aragon e França (Nauta Garona). Eth sòn arriu principau, era Garona, trauèsse e vertèbre tota era Val e desbòque en Atlantic (Bordèu).

Es montanhes dera Val d’Aran formen ua barrèra naturau que condicione marcadament era sua climatologia (atlantica damb precipitacions abondoses) e que l’an isolada deth territòri espanhòu enquia ben entrat eth sègle XX per manca de vies faciles cap a Aragon e Catalonha. A estat era gessuda naturau deth sòn arriu principau, era via per a on pendent sègles remontèc era lengua e cultura occitana, conservant atau ua lengua pròpia, er aranés, que la diferéncie dera rèsta de vals de Catalonha, autonomia ena quau ei integrada politicament.

Era populacion censada ena Val d’Aran er an 2022 ei de 10.194 abitants e era sua economia ei completament orientada ath sector des servicis.

Ua lengua romanica

Er aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana dera Val d’Aran. Era lengua d’òc o occitan pertanh ath grop de lengües romaniques o neolatines e ei constituït per sies grops dialectaus: er aupenc-vivarés, eth provençau, eth lemosin, er auvernhat, eth lengadocian e eth gascon. Er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon.

Mapa der airau lingüistic der occitan damb es dialèctes que lo constituïssen.

Superfícía: 190.000 Km2

Hònt: J. Teixidó
Hònt: J. Teixidó

Caracteristiques deth gascon: trèts evolutius

  1. Pas de F latina a H, en quauque lòc aspirada: FERRUM> hèr, FILIU> hilh
  2. Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria, UNA> ua
  3. Pas de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau, MALU> mau
  4. Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLUS> vedèth, BELLUS>bèth
  5. LL intervocalica passe a R: BELLA> bèra, GALLINA>garia
  6. Aparicion d’A protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> arròda, RADICE> arraïc
  7. Metatèsi de R: VENTRUM> vrente, CAPRA> craba

Quadre comparatiu de mots aranesi damb d’autes lengües romaniques

LATÍNfrancésitaliancastelhancatalánaranés
1. FESTAfêtefestafiestafestahèsta
2. LUNAlunelunalunallunalua
3. MELEmielmelemielmelmèu
4. CASTELLUMchâteaucastellocastillocastellcastèth
5. ILLA elleleiellaellaera
6. RIDERErireriderereirriurearrir
7. CAPRAchèvrecapracabracabracraba

Ua lengua normativizada

Nocions basiques entà liéger er aranés

a, à: se pronóncie [a]. En posicion finau atòna sone com ‘ò’ [ə] o [ɔ]: pòrta, truha

e, é: se pronóncie [e]: aranés, Arties

è : damb accent grèu se pronóncie [ԑ]: mès, Aubèrt

ò: damb accent grèu se pronóncie [ɔ]: òme, Tredòs

o, ó: se pronóncie [u]: solei, Benós

u, ú: se pronóncie [y], com en francés: tu, Salardú

h: ei muda, encara que se consèrve era aspiracion ena part baisha d’Aran: hemna, huec

nh: correspon ara “ñ” deth castelhan [ɲ]: nhèu, Escunhau

lh: correspon ara “ll” deth castelhan [ʎ]: hilh, Vielha

sh: correspon ara “x” deth catalan [ʃ]: peish, shivau

th: generaument se pronóncie [t]: audèth, en quauques paraules com “ch” [tʃ]: còth

n: en posicion finau sone abituament com –ng e-nc finaus [ɳ]: camin. Enes pluraus –n- ei muda: camins [ka’mis]

r finau: generaument non se pronóncie: cantar [kan’ta], préner

Podetz escotar er audio deth libre d’aranés nivèu A1.

Unitat 1: Es letres e es sons

Normes ortografiques

Es Normes ortografiques der aranés an hèt 40 ans!

  • Eth tèxte provisionau s’aprovèc en 1982
  • Sigueren redactades per ua comission de 12 membres nomentada en 1980 pera Generalitat de Catalunya e es Ajuntaments d’Aran e aprovades per Decret en 1983.
  • Dat qu’er aranés ei lengua occitana, aguestes Normes remassen es convencions ortografiques der Institut d’Estudis Occitans, adoptades ja en 1935.

Descarga es normes ortografiques der aranés