.png){kind=small}
Una vall de cultura i llengua occitana
La Val d’Aran es troba a la part central de la serralada pirinenca i té la particularitat de ser una vall d’aiguavessant atlàntic. La seva extensió és de 620 Km2, fa frontera al nord amb França (Arièja), al sud amb l’Alta Ribagorça i l’Aragó, a l’est amb el Pallars Sobirà i a l’oest un altre cop amb Aragó i França (Alta Garona). El seu riu principal, el Garona, travessa i vertebra tota la Val i desboca a l’Atlàntic (Bordeus).
Les muntanyes de la Val d’Aran formen una barrera natural que condiciona marcadament la seva climatologia (atlàntica amb precipitacions abundoses) i que l’han aïllat del territori espanyol fins ben entrat el segle XX per falta de carreteres fàcils cap a l’Aragó i Catalunya. Ha estat la sortida natural del seu riu principal, la carretera per on durant segles va remuntar la llengua i cultura occitana, conservant així una llengua pròpia, l’aranès, que la diferencia de la resta de valls de Catalunya, autonomia en la qual és integrada políticament.
La població censada a la Val d’Aran l’any 2022 és de 10.194 habitants i la seva economia és orientada completament al sector dels serveis.
Una llengua romànica
Aranès és el nom que es dona a la llengua occitana de la Val d’Aran. La llengua d’òc o occità pertany al grup de llengües romàniques o neollatines i és constituït per sis grups dialectals: el vivaro-alpí, el provençal, el llemosí, l’alvernyès, el llenguadocià i el gascó. L’aranès és una variant del dialecte gascó.
Mapa de l’àrea lingüística de l’occità amb els dialectes que el constitueixen.
Superfície: 190.000 Km2
Característiques del gascó: trets evolutius
- Pas de F llatina a H, en algun lloc aspirada: FERRUM> hèr, FILIU> hilh
- Caiguda de N intervocàlica: FARINA> haria, UNA> ua
- Pas de L final de síl·laba a U semivocal: SAL> sau, MALU> mau
- Evolució de LL llatina interior o final a TH: VITELLUS> vedèth, BELLUS>bèth
- LL intervocàlica passa a R: BELLA> bèra, GALLINA>garia
- Aparició de A protètica davant de R inicial, doblant-se així la R: R: ROTA> arròda, RADICE> arraïc
- Metàtesi de R: VENTRUM> vrente, CAPRA> craba
Quadre comparatiu de mots aranesos amb altres llengües romàniques
| LLATÍ | francès | italià | castellà | català | aranès |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. FESTA | fête | festa | fiesta | festa | hèsta |
| 2. LUNA | lune | luna | luna | lluna | lua |
| 3. MELE | miel | mele | miel | mel | mèu |
| 4. CASTELLUM | château | castello | castillo | castell | castèth |
| 5. ILLA | elle | lei | ella | ella | era |
| 6. RIDERE | rire | ridere | reir | riure | arrir |
| 7. CAPRA | chèvre | capra | cabra | cabra | craba |
Ua lengua normativizada
Nocions bàsiques per llegir l’aranès
a, à: es pronuncia [a]. En posició final àtona sona com ‘o’ [ə] o [ɔ]: pòrta, truha
e, é: es pronuncia [e]: aranés, Arties
è : amb accent greu es pronuncia [ԑ]: mès, Aubèrt
ò: amb accent greu es pronuncia [ɔ]: òme, Tredòs
o, ó: es pronuncia [u]: solei, Benós
u, ú: es pronuncia [y], com en francés: tu, Salardú
h: és muda, encara que es conserva l’aspiració a la part baixa d’Aran: hemna, huec
nh: correspon a la “ñ” del castellà [ɲ]: nhèu, Escunhau
lh: correspon a la “ll” del castellà [ʎ]: hilh, Vielha
sh: correspon a la “x” del català [ʃ]: peish, shivau
th: generalment es pronuncia [t]: audèth, en algunes paraules com “ch” [tʃ]: còth
n: en posició final sona habitualment com –ng i-nc finals [ɳ]: camin. En els plurals –n- és muda: camins [ka’mis]
r final: generalment no es pronuncia: cantar [kan’ta], préner
Podeu escoltar l’àudio del llibre d’aranès nivell A1.
Normes ortogràfiques
Les Normes ortogràfiques de l’aranès han fet 40 anys!
- El text provisional es va aprovar el 1982
- Van ser redactades per una comissió de 12 membres nomenada el 1980 per la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments d’Aran i aprovades per Decret el 1983.
- Donat que l’aranès és llengua occitana, aquestes Normes reuneixen les convencions ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Occitans, adoptades ja el 1935.
